Aquest és un petit text dirigit a tu, que ets persona sòcia. Volem compartir amb vosaltres unes paraules per visibilitzar el món associatiu, per posar-lo en valor i per contextualitzar-lo en un món que sembla cada cop més boig.
Dedicar temps a les persones, les relacions, els espais, la comunitat, dedicar temps a exercir la participació fora dels marges d’una nòmina o del teu grup d’amics i família es diu ràpid, però suposa moltes coses que no es veuen i que són, a la vegada, allò que funciona com a trinxera de resistència d’un món cada vegada més individual, més agressiu i incomprensible.
Exercir la participació i la dedicació de temps fora dels marges mencionats, suposa per exemple, sortir de casa un capvespre de ple hivern mentre cau un bon xàfec per reunir-se i trobar-se amb els companys i companyes que fan, exactament, el mateix esforç que tu. Suposa transformar aquest “esforç” en gaudí i consciència de que s’està sostenint un altre tipus de relació que no passa per un interès econòmic o està lligat als vincles familiars o coneguts. Sinó que passa per, com cadascú, viu el seu vincle amb el col·lectiu, la comunitat, el poble, les persones a les qui coneix i a les que no.
Dedicar temps suposa estar davant l’ordinador fent peticions i tràmits de manera quasi eterna ( i moltes vegades sense resposta), suposa estar de cos present molts de caps de setmana, suposa acabar moltes activitats a les tantes de la nit, suposa malentesos i necessitat de millorar la comunicació. Però també suposa gaudi, satisfacció de veure com persones que quasi no coneixes gaudeixen d’un espai i un temps que no existien i què s’han creat a base de trobades al bar les tardes d’hivern. Dedicar temps suposa creure que el món, la comunitat, les persones, mereixen, en un món encapsulat pel rellotge, aquests temps i aquests espais. Suposa també, sentir la força per imaginar quasi qualsevol cosa.
Dedicar temps suposa adonar-se que es creen coses que abans no existien. Que es creen relacions noves. Que es transformen espais i maneres de fer. Dedicar temps suposa reconèixer que un creu en un món millor, més humà, més solidari, creatiu i just. Suposa sentir l’esgotament quan el món, l’entorn o la comunitat sembla que no s’aturen i es mostren insensibles i no veus l’efecte que esperaves.
Dedicar temps, suposa en última instància, un acte de coherència amb un mateix i amb l’ideal de món que cadascú vol construir.
Per això veiem necessari recordar que cada petit gest que aportes com a persona sòcia, sosté aquest espai, ja sigui des de darrere del correu electrònic, des de les teves contestacions, des de la teva assistència a allò que s’organitza, des de les teves aportacions i propostes o contribució econòmica. Des del teu temps dedicat
